un dia qualsevol a Matagalpa

Matagalpa és un aciutat situada al nord de Nicaragua, d'uns 90.000 habitants d'entre aquests i durant 2 mesos hi seré jo!

Hi sóc en una caseta situada gairebé al final de la cuesta St. Thomas al barri de Wanuca o 5 de Junio (no es posen dacord o potser visc a la intersecció entre un barri i l'altre).

Aquesta caseta petany a Doña Elia i Don Juan una padrinets d'uns 75 anys que ens hi deixen viure per un mòdic preu de 25 $ al mes.

Les hores de llum són aproximadament de les 6h a les 18h. A les 6 del matí no sé per què se'm obren els ulls com taronges i a les 10 de la nit se'm tanquen com cloïses!!

El meu dia comença cap a les 6 del matí giravoltant pel llit o sortint a una meravellosa terrassa que m'acull gairebé cada matí i on normalment hi llegeixo fins que és l'hora de la dutxa.

La dutxa, gran tema! és una dutxa com les que tenim a casa però amb una petita diferència, té una petita aixeta i un parell de palanganes amb les quals em remullo i m'esbandeixo, hi ha un telèfon de dutxa però només surt aigua dia si dia no i només de 6 a 8 del matí!

Una mica neta, motxilla a l'esquena i enfilem cap als cerros (petites montanyes) per camins de carros on sovint per pujar practiquem escalada i per baixar surf, on anem a fer domicilis. Juntament amb en Ferran fem 4 domicilis de chiguines amb algun tipus de discapacitat física, sovint acompanyada de discapacitat psicològica i de moltes altres limitacions ja siguin socials, culturals,... potser encara més greus que la pròpia enfermetat!

En Luisito i la Verònica són dos dels quals hi podem mantenir conversació i acostumen a ser molt divertides, en Yadel i en Josue no poden parlar degut a les seves limitacions. La iaia d'en Josue ja parla per ell ja que des de que arribem fins que marxem no para de cridar que si l'aigua aquí o la manguera allà...!

Quan acabem els domicilis fem cap a Familias Especiales l'organització que ens acull i on ens donen dinar. Pregunta del milió: Que hi haurà avui per dinar???? A veure si ho endevineu?? Sempre hi ha uns exquisits frijoles amb arros!!!mmm!!! de vegades canvien i hi ha indio viejo!!!
Desprès de dinar anem al Centro Girasoles a fer un cafetó d'aquells aigualits! i a l'hora que et comença a venir el son i que faries una migdiada ...zzzzz! toca marxar a hipoteràpia amb una superfurgo de 8 o 9 plaçes com a molt (realment de vegades som 15!!!) i a "terapear" a tots i totes!
L'euga de teràpia es diu Jacaranda, és una euga gran que no pot ni anar al trot, entrampusa molts cops anant al pas doncs imagineu-se al trot, fòra perillós!

Aquí s'acaba la meva jornada laboral!
Desprès comença la vida a casa o al carrer o en algun indret de Matagalpa, la veritat és que sempre trobo alguna cosa per fer i aborrirme de moment no sé el què és!!!!