Eixuga els ulls i reposa, somriu i decanta el plor. Destria, per tu la rosa, que l'espina la vull jo.
Ramon Muntanyola (el teu preferit!)
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Em pensava que en aquell moment es va aturar el món... un temps després veig que tot torna a girar amb normalitat. Jo, m'he quedat allà, lluny,... Em considero valenta, per aguantar; no per lluitar contra aquesta tristesa que tant sovint m'envaeix... a la vegada alegre, afortunada, agraïda d'haver compartit amb tu alguna cosa més que especial... potser aquesta contrarietat és la que em confón! Aquell dia només es va aturar el món per a tú! Són frases soltes que em pasen pel cap, el meu viatge continua, i tu en formes part.
1 comentari:
Em pensava que en aquell moment es va aturar el món... un temps després veig que tot torna a girar amb normalitat.
Jo, m'he quedat allà, lluny,...
Em considero valenta, per aguantar; no per lluitar contra aquesta tristesa que tant sovint m'envaeix... a la vegada alegre, afortunada, agraïda d'haver compartit amb tu alguna cosa més que especial... potser aquesta contrarietat és la que em confón!
Aquell dia només es va aturar el món per a tú!
Són frases soltes que em pasen pel cap, el meu viatge continua, i tu en formes part.
Publica un comentari a l'entrada