i com no els nens i nenes que l'any passat els feia teràpia, el dilluns 16 em vaig disposar a passejar-me pels mateixos barris, fer la mateixa ruta que ara fa un any!
en Yadel... la seva casa havia desaparegut i amb ella tota la seva família,
la Veronica... que no estava en la casa, estava en unos "mandados",
en Júnior... que encara va a Rayitos, és l'únic dels de l'any passat,
i en Josue... que "el de ahí arriba" se lo llevó i ahora esta en el cielo.
No ha estat fàcil...
2 comentaris:
anneta... ens quedem més tranquil·les veient que estas feliç com un anís (és a dir; com de costum), aquí és l'últim dia d'escola!! T'estimem molt! Els matxaques de l'espill.
hola tata... la veritat es que m'ha agradat veure les fotos...quina enveja que em fas! L'any que ve també vindre jo...em vols?jejje apa, ves actualitzant que des de ponent t'anem seguint... un peto molt gran!!!
Fàtima
Publica un comentari a l'entrada