Olor a camfora…
Ja fa uns dies que he arribat però fins avui no m’he parat a pensar!
Vàrem començar a treballar al cap de dos dies d’estar aquí, i després d’haver vist alguns projectes de la FVF, no he tingut un procès d’adaptació!! L’he trobat a faltar, després del “ritmazo” que he portat aquest any, al arribar aquí m’he relaxat i he notat que em falta energia (gairebé no m’ho crec ni jo)!
Finalment vivim al campus d’Anantapur, curiós campus, curiosa bombolla, curiosa tranquil·litat, curiosa pau la meva, en arribar a casa! És el meu espai de seguretat, on els meus sentits poden descansar, on em sento còmoda amb l'ordre, on puc parar el meu cap.
El dia comença aviadet cap a les 7:30 amb una dutxa a cubells!... i que bona! …segueix amb un esmorzar completíssim: suc de taronja + pa amb tomàquet + alguna galeta que s’escapa! I després… el que menys m’agrada, el viatge! …el conductor ens espera fora la cantina (tenim xofer!!), i sé quan pujo al cotxe però no quan baixaré, fem llargs viatges en cotxe per arribar als CP Centers (Centres de nens i nenes amb PCI) o a les comunitats on ens esperen amb candeletes i amb un black coffe a punt! …de moment aquesta setmana és d’observació dels professionals que estan treballant per poder fer un equipazo de formadors/es, i també hi diem la nostra en temes de posicionament i tractament fisioteràpic, us he de dir una cosa i es que em sento nua sense cavall! …els trobo a faltar molt!! …de fet vaig proposar al Mutu, un dels meus coordinadors i em va dir: L’Elia també va fer aquesta proposta!!! (jejeje quin riure!!)…fes un bon projecte i presenta’l!!! …potser en una altra ocasió!? …després “lunch time” super graciós per què ens fan un menjar especial anomenat “no spicy” no em puc imaginar com és el que no és “no spicy”!!! després de dinar fem alguna gravació d’algun cas clínic o juguem amb les petites i tornem a pujar al cotxe, aquest cop ja sabem el que ens espera, sort que barregem bones converses en aquests llargs viatges i s’escurçen! Arribem a Anantapur – RDT i fem sucada de repel·lent + desconnexió + zona wi-fi + vida social (amb castellà i català) de seguida arriba l’hora de sopar i cap a l’habitació 58 hi falta gent, una mica de sonall i tornem a començar! … bon dia Mª Josep! Així comença un altre dia…
Petons i abraçades des d'Anantapur!!! i moltes!!! … que aquí van escasses, no està massa ben vist!jeejejejej quines coses oi??
AnnE
Ja fa uns dies que he arribat però fins avui no m’he parat a pensar!
Vàrem començar a treballar al cap de dos dies d’estar aquí, i després d’haver vist alguns projectes de la FVF, no he tingut un procès d’adaptació!! L’he trobat a faltar, després del “ritmazo” que he portat aquest any, al arribar aquí m’he relaxat i he notat que em falta energia (gairebé no m’ho crec ni jo)!
Finalment vivim al campus d’Anantapur, curiós campus, curiosa bombolla, curiosa tranquil·litat, curiosa pau la meva, en arribar a casa! És el meu espai de seguretat, on els meus sentits poden descansar, on em sento còmoda amb l'ordre, on puc parar el meu cap.
El dia comença aviadet cap a les 7:30 amb una dutxa a cubells!... i que bona! …segueix amb un esmorzar completíssim: suc de taronja + pa amb tomàquet + alguna galeta que s’escapa! I després… el que menys m’agrada, el viatge! …el conductor ens espera fora la cantina (tenim xofer!!), i sé quan pujo al cotxe però no quan baixaré, fem llargs viatges en cotxe per arribar als CP Centers (Centres de nens i nenes amb PCI) o a les comunitats on ens esperen amb candeletes i amb un black coffe a punt! …de moment aquesta setmana és d’observació dels professionals que estan treballant per poder fer un equipazo de formadors/es, i també hi diem la nostra en temes de posicionament i tractament fisioteràpic, us he de dir una cosa i es que em sento nua sense cavall! …els trobo a faltar molt!! …de fet vaig proposar al Mutu, un dels meus coordinadors i em va dir: L’Elia també va fer aquesta proposta!!! (jejeje quin riure!!)…fes un bon projecte i presenta’l!!! …potser en una altra ocasió!? …després “lunch time” super graciós per què ens fan un menjar especial anomenat “no spicy” no em puc imaginar com és el que no és “no spicy”!!! després de dinar fem alguna gravació d’algun cas clínic o juguem amb les petites i tornem a pujar al cotxe, aquest cop ja sabem el que ens espera, sort que barregem bones converses en aquests llargs viatges i s’escurçen! Arribem a Anantapur – RDT i fem sucada de repel·lent + desconnexió + zona wi-fi + vida social (amb castellà i català) de seguida arriba l’hora de sopar i cap a l’habitació 58 hi falta gent, una mica de sonall i tornem a començar! … bon dia Mª Josep! Així comença un altre dia…
Petons i abraçades des d'Anantapur!!! i moltes!!! … que aquí van escasses, no està massa ben vist!jeejejejej quines coses oi??
AnnE
1 comentari:
Jo també al·lucinava quan menjava "no spicy".. gaudeix molt, i una abraçada enorme! petons, Eva
Publica un comentari a l'entrada